A priori, podria pensar-se que l'encreuament d'un llop amb un gos provocaria la degeneració de l'espècie salvatge i la faria menys competitiva per lluitar per la seva supervivència a la natura. Tot i això, aquest tipus d'hibridacions amb animals domèstics, lluny de perjudicar les poblacions de llops, suposen per a aquestes un avantatge adaptatiu davant el canvi climàtic.
Jennifer Leonard, investigadora de l'Estació Biològica de Doñana (EBD) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), acaba de publicar a la prestigiosa revista 'Science' un treball en què demostra que la mutació genètica responsable de la pigmentació negra observa a molts llops ('Canis lupus') de Nord Amèrica deriva de la hibridació amb gossos domèstics.
"A mesura que els hàbitats disponibles a la tundra es van deteriorant a causa de l'avenç de l'escalfament global, la freqüència de la mutació que provoca el color negre dels llops podria augmentar encara més a les latituds situades al Nord", asseguren els autors treball, entre els quals hi ha científics nord-americans, italians i canadencs.
El melanisme, com és conegut el color dels éssers vius, ha generat importants exemples per mostrar la teoria Darwinista. El cas clàssic per mostrar l'avenç de l'adaptació i la selecció natural és el de les arnes angleses durant la Revolució Industrial. Aquelles que tenien les seves ales blanques no eren vistes pels depredadors sobre els troncs també blancs dels pollancres, mentre les negres eren caçades amb més facilitat. Però la contaminació generada per l'activitat de les fàbriques va enfosquir els troncs fent que les arnes negres estiguessin des d'aleshores més ben adaptades que les blanques.
Les implicacions d‟aquest estudi són àmplies i controvertides. Així, com a conseqüència de l'escalfament global, s'ha suggerit que la supervivència de les poblacions de llops de la tundra pot estar compromesa, ja que aquest hàbitat està desapareixent. Els autors de l‟estudi presenten la possibilitat que la supervivència d‟aquestes poblacions es pot haver vist afavorida per la hibridació ocasional amb gossos. Així, la hibridació, un fenomen que amenaça moltes poblacions naturals, pot ser beneficiosa en aquest cas. Els autors indiquen que la diversitat que existeix en espècies domèstiques pot contribuir que hi hagi més diversitat en les salvatges, ajudant així a la seva supervivència a llarg termini.
Els científics han trobat que la mateixa mutació es troba en llops americans, italians, gossos de moltes races, i fins i tot en coiots americans (Canis latrans). Per explicar la presència d'aquesta mutació en aquests grups d'animals tan diversos, es podria pensar que va aparèixer fa més d'un milió d'anys (moment en què els llinatges evolutius de llops i coiots es van separar) i que les diferents espècies van heretar la mutació a partir de l'ancestre comú. Tot i això, un estudi detallat de la diversitat observada en cada espècie ha permès als investigadors rebutjar aquesta hipòtesi i ha mostrat que, en realitat, aquesta mutació va aparèixer molt més recentment en gossos i després es va introduir en les altres espècies mitjançant hibridació.
Alguns estudis han suggerit que, de la mateixa manera que el color blanc és beneficiós per als llops que viuen a la tundra nevada, el color negre d'alguns llops pot incrementar la seva probabilitat de supervivència, potser ajudant-los a passar desapercebuts quan cacen. Aquesta força selectiva, incrementant la supervivència dels llops negres, podria explicar que aquesta mutació es trobi en freqüències relativament altes en algunes de les poblacions salvatges estudiades (com entre els llops que viuen al Parc Nacional de Yellowstone, als Estats Units).
Miguel G. Corral
Març 2019
